dilluns, 14 de desembre del 2009

diumenge, 13 de desembre del 2009

dilluns, 23 de novembre del 2009

Treball dels trobadors, fet per Eric Fernandez

Treball de La Literatura, fet per Eric Fernandez

Copieu el sirventès que Guillem de Berguedà féu a Ponç de Mataplana. Expliqueu-ne el contingut i justifiqueu la pertinença al gènere.
Sirventès:

Després de la cançó és el gènere més estès. S'anomena així perquè se servia de la melodia d'una cançó -per raons de temps, d'oportunitat en la seva aparició i també de comercialitat, és a dir, perquè fos fàcilment recordada per tothom ja que la gent coneixia la música i només li calia aprendre la lletra.
El sirventès és una poesia moralitzadora, d'atac personal, d'atac o propaganda política, de reprensió dels costums, etc.
Les variants més importants són les següents:
1. Sirventès moral. Blasma mals costums o abusos de determinats estaments socials, dóna preceptes de comportament, critica la degeneració dels costums dels cavallers.
2. Sirventès personal. Es tracta d'un atac i una sàtira contra persones odiades pel trobador..
3. Sirventès polític. El trobador es converteix en portaveu d'un país, un senyor o una política que defensa al mateix temps que ataca el país, el senyor o la política contrària.
4. Sirventès literari. Es tracta de manifestos, exposició de gustos literaris, critiques contra la manera de fer de determinat trobador...
I
Cançoneta lleu i plana,
lleugereta, sense pretensions,
jo faré del meu Marquès,
del traïdor de Mataplana,
que és d'engany farcit i ple.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.
II
Marquès, bé hagin les pedres,
a Melgur, prop de Someires,
on perdéreu tres de les dents;
no tenen cap dany que les primeres
encara continuen allò i no ho sembla gens.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.
III
Pel braç no us dono una figa,
que sembla cabiró de biga
i el porteu mal estès;
es necessitaria ortiga
que el nervi us estengués.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.
IV
Marquès, qui en vós confia
no té amor ni companyia;
ha de gaurdar-se sempre
en qualsevol ocasió: sigui de dia
i de nit no vagi en vós de cap manera.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.
V
Marquès, és ben boig qui es vana
de fer migdiada amb vós
sense calces de cordovà;
i mai fill de cristiana
pitjor costum no ha permès.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.
Aquest poema està adreçat a Ponç de Mataplana, amb qui tingué molt males relacions. És una sàtira, una crítica despietada contra el marquès.
Té una estructura temàtica molt equilibrada: en les tres primeres estrofes se centra en el lamentable aspecte físic de Mataplana i les dues darreres critiquen la seva moralitat. I al llarg de tot el sirventès, els dos versos del refrany que exposen el motiu principal: la poca fiabilitat com a característica principal del personatge. En conjunt, però, el que cal remarcar és que possiblement aconseguí allò que pretenia: fer de Ponç de Mataplana un personatge còmic, ridícul, grotesc; i no hi ha res més efectiu per aconseguir la desqualificació d'algú que fer que la gent no se'l prengui seriosament. Així doncs, aquest personatge amb un braç immòbil, amb una boca desdentada (sembla que el 1172, Ponç de Mataplana acompanyà el rei Alfons I a Montpeller en una expedició, i que caigué del cavall i es trencà les dents) i amb uns costums llicenciosos ha perdut, possiblement, el respecte de tothom.
Guillem de Berguedà era un noble que fou vescomte de Berguedà i propietari de terres i castells. Cavaller i guerrer amb un caràcter agressiu, va dedicar part de la seva vida a combatre els seus veïns. Els poemes que va compondre van ser sobretot sirventesos , il·lustren un agitada biografia, plena de bregues i combats.
Ponç de Mataplana descendent d'un importanat llinatge vinculat als reis de Catalunya i Aragó. Els Berguedà tenien terres dels Mataplana i n'eren, per tant vassalls. Les discòrdies van ser nombroses, sobretot de tipus econòmic.
Per acabar podem dir que aquest poema és un sirventès perquè té un contingut moralitzador, ataca a Ponç de Mataplana des de dos vessants:
1. Sirventès moral. Plasma mals costums o abusos de determinats estaments socials , dóna preceptes de comportament, critica la degeneració dels costums dels cavallers...
2. Sirventès personal. Es tracta d'un atac i una sàtira contra persones odiades pel trobador



manel vilchez

Com tracta l'autor l'obra des del punt de vista de la pau

L'autor tracta temas com ser xenofof

hi ha diversos exemples al llarg del llibre :


el jueu don Jacob durant la batalla contra els turcs.
el jueu al nord d'Àfrica.
el nen negre que fa presoner Carmesina.
el negre Lauseta, jardiner de palau. Quan llegiu aquest episodi no oblideu que al públic del segle XV els havia de fer riure. Quin sentiment us produeix a vosaltres?
el Soldà que vol casar-se amb Carmesina

la meva opinio es que Joanot tracta els temas des d'un punt de vista del que passa al seu temps i no tant com si ell es tolerant o no ,si no reflexar el que pasava.

Anomenar negre a un arab es com passa avui en dia, un despectiu per anomenar a la gent d'una altra raça.

manel vilchez

divendres, 13 de novembre del 2009

dimecres, 21 d’octubre del 2009

dijous, 15 d’octubre del 2009