La pell de brau
[XXX]
Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.
La vella i fràgil plata esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.
Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,
des de les oliveres,
l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
"Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor."
[XXXVIII]
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."
[XLVI]
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
Espriu ens mostra el sentiment i el desig del poble
catala de voler ser lliures, demana a espanya la
llivertat dels homes que volen la llivertat del
poble català.
ODA A ESPANYA
Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.
T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.
Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d’honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.
On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
Maragall s'adreça a Espanya com a català, no com espanyol, perquè diu que els espanyols s'han passat molt, han causat morts innocents i han separat famílies només per les guerres. Parla de les mares que han perdut els seus fills i del sufriment que ha patit tothom. Espanya s'ha confiat massa d'ella mateixa. Finalment llença un crit d'esperança per a Espanya, fent-li veure que ella mateixa s'ha destruit i que difícilment tornarà a ser la d'abans, que potser no entén ni el català.
Oda a espanya i La pell de brau demanen a espanya la llivertat de Catalunya.
Eric Fernandez
dilluns, 10 de maig del 2010
Salvador Espriu (manelvilchez)
3 Idees importants de l’article
Salvador Espriu i Joan Maragall com altres poetes començen les sebes obres amb “escolta” ya que volen cridar la atencio de espanya.
Maragall proposa ser reformista i modern al dialeg entre pobles Espriu en canvi tot i que es revolucionari no es trencador. Serafard l’obra de Espriu te punts en comu amb l’obra de Maragall.
Puyol parla de que a ell li agradaria veure una peninsula alternativa tal i com diu la idea de Espriu i Margall ya que les ideas dels seus poemes son de trencamente i d’una manera de ser español sense ser castella o sense deixar de ser catala.
Puyol diu que adolf suarez va escoltar una mica felipe gonzales quean li va convenir, azanar mai i zapatero va fer creure que escoltava amb aizo es refereix puyol en que va fracassar Espriu.
informacio de la seva vida
Amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola va veure interromputs els seus estudis de Lletres Clàssiques que eren els únics que li quedaven per acabar. Va ser mobilitzat des del primer moment però no el van enviar al front a causa del seu estat de salut, de manera que feia classes a futurs oficials. Durant aquesta època negra va seguir escrivint per evadir-se de l'entorn, de manera que l'any 1937 es va publicar Letizia i altres proses. Els tràgics esdeveniments el van fer caure en una profunda crisi, creia que el millor que es podia fer era un pacte entre els dos bàndols per acabar la matança. A més a més, l'any 1937 va morir Bartomeu Rosselló-Pòrcel, amic al qual tenia molt d'afecte. Amb l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona va veure la mort de Catalunya. Un mes després d'aquesta entrada va escriure la peça teatral Antígona, per parlar del tema clàssic de la lluita entre germans, fet que és el que considerava que havia passat amb Catalunya i Espanya.
El seu pare va morir l'abril del 1940 i la seva notaria va passar a mans d'Antoni Gual Ubach. Espriu va entrar a treballar-hi per poder fer-se càrrec de la família. Aquesta feina no li agradava gens i gairebé no li deixava temps lliure per poder llegir o escriure. Es va haver de quedar en el despatx durant vint anys, que ell descriu com "els més durs i amargs de la meva vida".
En aquella època en què molts escriptors van passar-se a la llengua castellana, Espriu es va mantenir fidel al català, tot i saber que seria "impossible rebre cap mena de reconeixement literari". A més, es va decantar per la poesia com a mètode d'expressió, ja que era més fàcil de publicar en ser un gènere menys controlat per la censura franquista. Fruit d'aquestes dues idees, l'any 1946 apareix el seu primer llibre de poemes, El Cementiri de Sinera, en el qual crea el mite de Sinera. El llibre explica l'entorn en què es va criar de petit per recordar moments agradables de la seva infantesa, moments que mai no tornaran. Perdudes totes les il•lusions, només l'espera la mort.
Entre 1947 i 1948 va escriure la peça teatral Primera Història d'Esther, amb un llenguatge molt ric i treballat per mostrar la riquesa que es perdria si el català desapareixia. L'obra és una adaptació del Llibre d'Esther de la Bíblia, però que transcorre com una representació de titelles en el mític "jardí dels cinc arbres", a la casa d'Arenys. La història d'Esther permet a Espriu establir un paral•lelisme entre les tribus jueves que l'heroïna salva de la tirania i la situació del poble català. L'obra va ser molt ben acceptada en els reduïts cercles de la cultura catalana.
Salvador Espriu va participar en la vida clandestina de la literatura catalana de la immediata postguerra. Aquests anys els considerava una època terrible, dintre dels quals només se n'escapaven les estades d'estiu a Arenys de Mar, que passava amb la família.
El 7 d'agost de 1950 la seva mare va morir de càncer, fet que va significar un cop molt fort per a l'escriptor, ja que l'estimava i admirava molt. Entre els anys 1952 i 1955 va publicar quatre llibres de poemes: Les hores, Mrs. Death, El caminant i el mur i Final de laberint, llibre pel qual el van guardonar amb el Premi Lletra d'Or. En les quatre obres, tot i tractar temàtiques diferents, com poden ser passejar-se amb Dant per l'infern i el purgatori o viatjar pel Mediterrani seguint l'estil d'Ulisses, sempre acaba arribant a la mateixa conclusió: que ell i tot el que ell estima acabarà desapareixent i caient en l'oblit. Aquí la seva poètica es converteix en una meditació sobre la mort.
Es definia com a agnòstic, mai com a ateu, però afirmava que se sentia atret per la religió. Va voler morir catòlicament, per respecte a la seva mare, i durant les dècades dels cinquanta i seixanta anava a missa a Arenys.
L'any 1957 va publicar Evocació de Rosselló-Pòrcel i altres proses, en què inclou un estudi de l'obra del seu amic difunt. El 1960 apareix La pell de brau, llibre de poemes que tractava la situació de Catalunya sota el jou franquista, que tingué una acollida molt bona entre els joves intel•lectuals, que van agafar uns quants versos del llibre com a símbols de la resistència. El llibre no fou mai censurat, malgrat que contenia la frase "No pot escollir príncep qui vessa sang".
L'any 1960 pot deixar la Notaria Gual i passa a fer unes incertes feines d'assessorament a la mútua mèdica que dirigeix el seu germà Josep.
poemes
[II]
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record
dels dies
que són passats per sempre
parla d’arenys la descriu com es perque esta enamorat del seu paisatge i li agrada recordar com era estar alla i recurdar allo que es per sempre
ORACIÓ EN LA TEVA MORT
Quan roures enyorosos
de verds marins comencen
crepusculars missatges,
volent-te foc, demano
nova claror, que siguis,
davant altars on cremen
ardents silencis d'ales,
encès cristall, més flama,
llum de cançó senzilla.
Crepuescular: Pertanyent al crepuscle. Llum crepuscular
Parla de la mort del cambi que fan els arbres per denotar que están morint i ell no veu llum i la demana per sortir d’aquesta penumbra
Salvador Espriu i Joan Maragall com altres poetes començen les sebes obres amb “escolta” ya que volen cridar la atencio de espanya.
Maragall proposa ser reformista i modern al dialeg entre pobles Espriu en canvi tot i que es revolucionari no es trencador. Serafard l’obra de Espriu te punts en comu amb l’obra de Maragall.
Puyol parla de que a ell li agradaria veure una peninsula alternativa tal i com diu la idea de Espriu i Margall ya que les ideas dels seus poemes son de trencamente i d’una manera de ser español sense ser castella o sense deixar de ser catala.
Puyol diu que adolf suarez va escoltar una mica felipe gonzales quean li va convenir, azanar mai i zapatero va fer creure que escoltava amb aizo es refereix puyol en que va fracassar Espriu.
informacio de la seva vida
Amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola va veure interromputs els seus estudis de Lletres Clàssiques que eren els únics que li quedaven per acabar. Va ser mobilitzat des del primer moment però no el van enviar al front a causa del seu estat de salut, de manera que feia classes a futurs oficials. Durant aquesta època negra va seguir escrivint per evadir-se de l'entorn, de manera que l'any 1937 es va publicar Letizia i altres proses. Els tràgics esdeveniments el van fer caure en una profunda crisi, creia que el millor que es podia fer era un pacte entre els dos bàndols per acabar la matança. A més a més, l'any 1937 va morir Bartomeu Rosselló-Pòrcel, amic al qual tenia molt d'afecte. Amb l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona va veure la mort de Catalunya. Un mes després d'aquesta entrada va escriure la peça teatral Antígona, per parlar del tema clàssic de la lluita entre germans, fet que és el que considerava que havia passat amb Catalunya i Espanya.
El seu pare va morir l'abril del 1940 i la seva notaria va passar a mans d'Antoni Gual Ubach. Espriu va entrar a treballar-hi per poder fer-se càrrec de la família. Aquesta feina no li agradava gens i gairebé no li deixava temps lliure per poder llegir o escriure. Es va haver de quedar en el despatx durant vint anys, que ell descriu com "els més durs i amargs de la meva vida".
En aquella època en què molts escriptors van passar-se a la llengua castellana, Espriu es va mantenir fidel al català, tot i saber que seria "impossible rebre cap mena de reconeixement literari". A més, es va decantar per la poesia com a mètode d'expressió, ja que era més fàcil de publicar en ser un gènere menys controlat per la censura franquista. Fruit d'aquestes dues idees, l'any 1946 apareix el seu primer llibre de poemes, El Cementiri de Sinera, en el qual crea el mite de Sinera. El llibre explica l'entorn en què es va criar de petit per recordar moments agradables de la seva infantesa, moments que mai no tornaran. Perdudes totes les il•lusions, només l'espera la mort.
Entre 1947 i 1948 va escriure la peça teatral Primera Història d'Esther, amb un llenguatge molt ric i treballat per mostrar la riquesa que es perdria si el català desapareixia. L'obra és una adaptació del Llibre d'Esther de la Bíblia, però que transcorre com una representació de titelles en el mític "jardí dels cinc arbres", a la casa d'Arenys. La història d'Esther permet a Espriu establir un paral•lelisme entre les tribus jueves que l'heroïna salva de la tirania i la situació del poble català. L'obra va ser molt ben acceptada en els reduïts cercles de la cultura catalana.
Salvador Espriu va participar en la vida clandestina de la literatura catalana de la immediata postguerra. Aquests anys els considerava una època terrible, dintre dels quals només se n'escapaven les estades d'estiu a Arenys de Mar, que passava amb la família.
El 7 d'agost de 1950 la seva mare va morir de càncer, fet que va significar un cop molt fort per a l'escriptor, ja que l'estimava i admirava molt. Entre els anys 1952 i 1955 va publicar quatre llibres de poemes: Les hores, Mrs. Death, El caminant i el mur i Final de laberint, llibre pel qual el van guardonar amb el Premi Lletra d'Or. En les quatre obres, tot i tractar temàtiques diferents, com poden ser passejar-se amb Dant per l'infern i el purgatori o viatjar pel Mediterrani seguint l'estil d'Ulisses, sempre acaba arribant a la mateixa conclusió: que ell i tot el que ell estima acabarà desapareixent i caient en l'oblit. Aquí la seva poètica es converteix en una meditació sobre la mort.
Es definia com a agnòstic, mai com a ateu, però afirmava que se sentia atret per la religió. Va voler morir catòlicament, per respecte a la seva mare, i durant les dècades dels cinquanta i seixanta anava a missa a Arenys.
L'any 1957 va publicar Evocació de Rosselló-Pòrcel i altres proses, en què inclou un estudi de l'obra del seu amic difunt. El 1960 apareix La pell de brau, llibre de poemes que tractava la situació de Catalunya sota el jou franquista, que tingué una acollida molt bona entre els joves intel•lectuals, que van agafar uns quants versos del llibre com a símbols de la resistència. El llibre no fou mai censurat, malgrat que contenia la frase "No pot escollir príncep qui vessa sang".
L'any 1960 pot deixar la Notaria Gual i passa a fer unes incertes feines d'assessorament a la mútua mèdica que dirigeix el seu germà Josep.
poemes
[II]
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record
dels dies
que són passats per sempre
parla d’arenys la descriu com es perque esta enamorat del seu paisatge i li agrada recordar com era estar alla i recurdar allo que es per sempre
ORACIÓ EN LA TEVA MORT
Quan roures enyorosos
de verds marins comencen
crepusculars missatges,
volent-te foc, demano
nova claror, que siguis,
davant altars on cremen
ardents silencis d'ales,
encès cristall, més flama,
llum de cançó senzilla.
Crepuescular: Pertanyent al crepuscle. Llum crepuscular
Parla de la mort del cambi que fan els arbres per denotar que están morint i ell no veu llum i la demana per sortir d’aquesta penumbra
dimarts, 6 d’abril del 2010
diumenge, 4 d’abril del 2010
diumenge, 28 de març del 2010
dilluns, 22 de febrer del 2010
1 Tematica
Quatre dels poemes presenten un personatge que ha trencat un personatge una llei d’amor i que lluita per la redempcio
Titol del poemes
El compte arnau
La fi d’en serrallonga
La dona hermosa
L’esposa parla
Un dels poemes mostra el model del perfecte enamorat
El señor Jaume
5 Assenyala els dos poemes de Visions que s’acosten mes per la forma a la poesía popular
El comte arnau i l’estimada del señor Jaume perque els dos tenen els versos de mes de 8 silebes d’art major
VIII
El comte Arnau no es lleva,
tampoc no se'n va al llit,
que corre i corre sempre,
i sempre amb més delit.
No segueix nord ni via,
que va d'ençà i enllà.
Arreu on passa, mira:
no es cansa de mirar.
No hi ha res que el deturi,
que corre com el vent:
si algun destorb l'afronta,
l'abat d'un cop, rient.
Perxò va deixant rastre
de plors i de renecs;
pro els seus grans crits de "juli!"
ofeguen clams i precs.
Doncs jo crec que aquest poema parla es de que el comte arnau tot i que ser un home fort i que afronta els seus problemas sempre esta molt neguitos i no sap que fer realment.
manel vilchez
Quatre dels poemes presenten un personatge que ha trencat un personatge una llei d’amor i que lluita per la redempcio
Titol del poemes
El compte arnau
La fi d’en serrallonga
La dona hermosa
L’esposa parla
Un dels poemes mostra el model del perfecte enamorat
El señor Jaume
5 Assenyala els dos poemes de Visions que s’acosten mes per la forma a la poesía popular
El comte arnau i l’estimada del señor Jaume perque els dos tenen els versos de mes de 8 silebes d’art major
VIII
El comte Arnau no es lleva,
tampoc no se'n va al llit,
que corre i corre sempre,
i sempre amb més delit.
No segueix nord ni via,
que va d'ençà i enllà.
Arreu on passa, mira:
no es cansa de mirar.
No hi ha res que el deturi,
que corre com el vent:
si algun destorb l'afronta,
l'abat d'un cop, rient.
Perxò va deixant rastre
de plors i de renecs;
pro els seus grans crits de "juli!"
ofeguen clams i precs.
Doncs jo crec que aquest poema parla es de que el comte arnau tot i que ser un home fort i que afronta els seus problemas sempre esta molt neguitos i no sap que fer realment.
manel vilchez
divendres, 19 de febrer del 2010
dilluns, 1 de febrer del 2010
ferran polo renaixença
diumenge, 24 de gener del 2010
EXERCICIS PAGINA 160:
9. Senyala quin tòpic literari és emprat en les tres primeres estrofes.
.-UBI SUNT
10. Explica les comparacions que Verdaguer empra per a descriure aquests fets i elements del paisatge: 1-la desaparicio dels cants dels monjos; 2-la pervivència dels dos campanars; 3-els roures i les masies.
1-com verderoles que en llur niu moriren quan llo bosc oia més plaer.
2-com 2 gegants d'una legio sagrada.
3-Ovelles al peu de llur pastor agegantat.
11. Comenta les dues metàfores que parlen de les ruïnes dels campanars.
Parlen de que els camopanars segueixen en peu pero que els monjos els veuen enderrocar- se.
12. esmenta 2 exemples d' hiperbaton i analitza'ls.
“Com dos gegants d'una legió sagrada”
14. quina de les 4 caracteristiques de la poesis de verdaguer creus que te mes rellevancia en aquest fragmet del poema?
La varietat temàtica i la riquesa lingüistica.
Eric Fernandez R.
divendres, 22 de gener del 2010
LA PATRIA
Text1 LA PATRIA
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.
Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així, com arbre migrat a terres apartades,
son gust perdent los fruits e son perfum les flors.
Que val que m'haja atret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant dels trobadors no sent la mia orella,
ni desperta en mon pit un generós record?
En va a mon dolç país en ales jo em transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.
Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis
que ompliren l'univers de llurs costums e lleis,
la llengua d'aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l'ingrat que, al sonar en sos llavis
per estranya regió l'accent natiu, no plora,
que, al pensar en sos llars, no es consum ni s'enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!
En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quan del mugró matern la dolça llet bevia;
en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.
Ix, doncs, per a expressar l'afecte més sagrat
que puga d'home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.
Bonaventura Carles Aribau."La Pàtria".
Publicat a:" El Vapor". 1833.
2.1. El poema es pot dividir en dues parts, una estrofa d'enllaç entre elles i una conclusió final. Especifica les estrofes que corresponen a cadascun d'aquests quatre apartats (fixa't en els quatre títols possibles que figuren a 2.2).
primera part- 1,2 vers
estrofa d'enllaç- 3 vers
segona part- 4, 5 vers
conclusió final - 6 vers
2.2. Tria, d'entre els que trobaràs a continuació, el títol més adient per a cada apartat del poema:
a) la llengua es la patria.-1,2,3 vers
b)alavansa a la llengua .-4 vers
c) el patro .-5 vers
d) l’adeu ila enyorança a la patria .-6 vers
3. Quins elements i temes propis del Romanticisme i de la Renaixença apareixen en el poema.
el poema parla de la pàtria que es un element propi de la reinaxença.
Romaticisme l’autor deixa que els seus sentiment escrigin lobra.
4. Per què creus que "La pàtria" es considera símbol de l'inici de la Renaixença.
elogia la llengua catalana0, la seva terra,on va neixer.
la Reinaxença es la recuperació de la llengua catalana.
FERRAN POLO TORRES
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.
Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així, com arbre migrat a terres apartades,
son gust perdent los fruits e son perfum les flors.
Que val que m'haja atret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant dels trobadors no sent la mia orella,
ni desperta en mon pit un generós record?
En va a mon dolç país en ales jo em transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.
Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis
que ompliren l'univers de llurs costums e lleis,
la llengua d'aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l'ingrat que, al sonar en sos llavis
per estranya regió l'accent natiu, no plora,
que, al pensar en sos llars, no es consum ni s'enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!
En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quan del mugró matern la dolça llet bevia;
en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.
Ix, doncs, per a expressar l'afecte més sagrat
que puga d'home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.
Bonaventura Carles Aribau."La Pàtria".
Publicat a:" El Vapor". 1833.
2.1. El poema es pot dividir en dues parts, una estrofa d'enllaç entre elles i una conclusió final. Especifica les estrofes que corresponen a cadascun d'aquests quatre apartats (fixa't en els quatre títols possibles que figuren a 2.2).
primera part- 1,2 vers
estrofa d'enllaç- 3 vers
segona part- 4, 5 vers
conclusió final - 6 vers
2.2. Tria, d'entre els que trobaràs a continuació, el títol més adient per a cada apartat del poema:
a) la llengua es la patria.-1,2,3 vers
b)alavansa a la llengua .-4 vers
c) el patro .-5 vers
d) l’adeu ila enyorança a la patria .-6 vers
3. Quins elements i temes propis del Romanticisme i de la Renaixença apareixen en el poema.
el poema parla de la pàtria que es un element propi de la reinaxença.
Romaticisme l’autor deixa que els seus sentiment escrigin lobra.
4. Per què creus que "La pàtria" es considera símbol de l'inici de la Renaixença.
elogia la llengua catalana0, la seva terra,on va neixer.
la Reinaxença es la recuperació de la llengua catalana.
FERRAN POLO TORRES
dijous, 21 de gener del 2010
15. Escriu les raons principals amb les quals oller argumenta perque escriu en català
Per retratar fidelment la societat catalana contemporiania ba adoptar el catala com a llengua exclusiva de la seva obra per consell dels critics Josep yxart i Joan sarda.
16 Digues quina es la técnica propia del Realisme que mes hi destaca.
Objetibisme narratiu on l’autor cedeix la veu a un narrador omniscient i moltes descripcions minucioses que contribueixen a crear una imatge de la realitat.
17.
Escriu una narracio breu de carácter realista naturalista.
El senyor Pere era un home d’uns cinquanta anys, no molt alt ,tenia quatre pels mal possats al cap, sempre duia unes ulleres de pasta molt grosses que li donaben un aire de sofistificacio que perdia quan començaba a parlar ja que utilitzaba una serie d’improperis que per a un politic com ell no era una bona publicitat. En aquell temps la carrera politica del senyor Pere estava passant uns greus problemes per unes acusacions de fraud que ell negaba. Arribant la nit El señor Pere va creuar la cantonada poc iluminada on feia pudor a carn pudrida i on havia mes d’un cigarret.Va entrar al club Midnigt era un lloc de mala mort, un edifici gris que era ilminat per un polsagos cartell lluminos. Dins del club passant una porta grosa de fusta vella que donava a dins del club on hi havia una barra de bar decorada amb moltes senalefes i plena d’ampolles d’alchol, l’ambient era depriment quatre homes en una taula rodona prenet whisky esperaben al señor Pere.
manel vilchez
Per retratar fidelment la societat catalana contemporiania ba adoptar el catala com a llengua exclusiva de la seva obra per consell dels critics Josep yxart i Joan sarda.
16 Digues quina es la técnica propia del Realisme que mes hi destaca.
Objetibisme narratiu on l’autor cedeix la veu a un narrador omniscient i moltes descripcions minucioses que contribueixen a crear una imatge de la realitat.
17.
Escriu una narracio breu de carácter realista naturalista.
El senyor Pere era un home d’uns cinquanta anys, no molt alt ,tenia quatre pels mal possats al cap, sempre duia unes ulleres de pasta molt grosses que li donaben un aire de sofistificacio que perdia quan començaba a parlar ja que utilitzaba una serie d’improperis que per a un politic com ell no era una bona publicitat. En aquell temps la carrera politica del senyor Pere estava passant uns greus problemes per unes acusacions de fraud que ell negaba. Arribant la nit El señor Pere va creuar la cantonada poc iluminada on feia pudor a carn pudrida i on havia mes d’un cigarret.Va entrar al club Midnigt era un lloc de mala mort, un edifici gris que era ilminat per un polsagos cartell lluminos. Dins del club passant una porta grosa de fusta vella que donava a dins del club on hi havia una barra de bar decorada amb moltes senalefes i plena d’ampolles d’alchol, l’ambient era depriment quatre homes en una taula rodona prenet whisky esperaben al señor Pere.
manel vilchez
9.Senyala quin topic literari és emprat en les tres primeres estrofes
Jo crec que usa les dues a la vegada perque es pregunta on son pero tanbe les esta describint.
10.Explica les comparacions que verdaguer empra per a descriure aquests fets i elements del paisatge: la desaparició dels cants dels monjos la pervivencia dels dos campanars els roures i les masies.
El monjos la comparacio d’un cos sense anima. El campanars amb un astre que en canigo no s’encendra mai mes.
11. Comenta les dues metafores que parlen de les ruines del campanars
Caigueren les imatges d’alabastre i s’apaga la llàntia. Es refereix al fet de que ja no hi ha res i com ban caure en l’oblit.
12 esmenta dos exemples d’ hiperbaton i analitza ‘ls
Com dos gegants els campanars
Omplies aquelles valls
14 Quina de les quatre caracteristiques de la poesia de verdaguer creus que te mes rellevancia en aquest fragment de los dos campanars ?
Enyorança i atracció per la natura
manel vilchez
Jo crec que usa les dues a la vegada perque es pregunta on son pero tanbe les esta describint.
10.Explica les comparacions que verdaguer empra per a descriure aquests fets i elements del paisatge: la desaparició dels cants dels monjos la pervivencia dels dos campanars els roures i les masies.
El monjos la comparacio d’un cos sense anima. El campanars amb un astre que en canigo no s’encendra mai mes.
11. Comenta les dues metafores que parlen de les ruines del campanars
Caigueren les imatges d’alabastre i s’apaga la llàntia. Es refereix al fet de que ja no hi ha res i com ban caure en l’oblit.
12 esmenta dos exemples d’ hiperbaton i analitza ‘ls
Com dos gegants els campanars
Omplies aquelles valls
14 Quina de les quatre caracteristiques de la poesia de verdaguer creus que te mes rellevancia en aquest fragment de los dos campanars ?
Enyorança i atracció per la natura
manel vilchez
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
llengua catalana
