diumenge, 24 de gener del 2010
EXERCICIS PAGINA 160:
9. Senyala quin tòpic literari és emprat en les tres primeres estrofes.
.-UBI SUNT
10. Explica les comparacions que Verdaguer empra per a descriure aquests fets i elements del paisatge: 1-la desaparicio dels cants dels monjos; 2-la pervivència dels dos campanars; 3-els roures i les masies.
1-com verderoles que en llur niu moriren quan llo bosc oia més plaer.
2-com 2 gegants d'una legio sagrada.
3-Ovelles al peu de llur pastor agegantat.
11. Comenta les dues metàfores que parlen de les ruïnes dels campanars.
Parlen de que els camopanars segueixen en peu pero que els monjos els veuen enderrocar- se.
12. esmenta 2 exemples d' hiperbaton i analitza'ls.
“Com dos gegants d'una legió sagrada”
14. quina de les 4 caracteristiques de la poesis de verdaguer creus que te mes rellevancia en aquest fragmet del poema?
La varietat temàtica i la riquesa lingüistica.
Eric Fernandez R.
divendres, 22 de gener del 2010
LA PATRIA
Text1 LA PATRIA
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.
Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així, com arbre migrat a terres apartades,
son gust perdent los fruits e son perfum les flors.
Que val que m'haja atret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant dels trobadors no sent la mia orella,
ni desperta en mon pit un generós record?
En va a mon dolç país en ales jo em transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.
Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis
que ompliren l'univers de llurs costums e lleis,
la llengua d'aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l'ingrat que, al sonar en sos llavis
per estranya regió l'accent natiu, no plora,
que, al pensar en sos llars, no es consum ni s'enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!
En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quan del mugró matern la dolça llet bevia;
en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.
Ix, doncs, per a expressar l'afecte més sagrat
que puga d'home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.
Bonaventura Carles Aribau."La Pàtria".
Publicat a:" El Vapor". 1833.
2.1. El poema es pot dividir en dues parts, una estrofa d'enllaç entre elles i una conclusió final. Especifica les estrofes que corresponen a cadascun d'aquests quatre apartats (fixa't en els quatre títols possibles que figuren a 2.2).
primera part- 1,2 vers
estrofa d'enllaç- 3 vers
segona part- 4, 5 vers
conclusió final - 6 vers
2.2. Tria, d'entre els que trobaràs a continuació, el títol més adient per a cada apartat del poema:
a) la llengua es la patria.-1,2,3 vers
b)alavansa a la llengua .-4 vers
c) el patro .-5 vers
d) l’adeu ila enyorança a la patria .-6 vers
3. Quins elements i temes propis del Romanticisme i de la Renaixença apareixen en el poema.
el poema parla de la pàtria que es un element propi de la reinaxença.
Romaticisme l’autor deixa que els seus sentiment escrigin lobra.
4. Per què creus que "La pàtria" es considera símbol de l'inici de la Renaixença.
elogia la llengua catalana0, la seva terra,on va neixer.
la Reinaxença es la recuperació de la llengua catalana.
FERRAN POLO TORRES
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.
Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així, com arbre migrat a terres apartades,
son gust perdent los fruits e son perfum les flors.
Que val que m'haja atret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant dels trobadors no sent la mia orella,
ni desperta en mon pit un generós record?
En va a mon dolç país en ales jo em transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.
Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis
que ompliren l'univers de llurs costums e lleis,
la llengua d'aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l'ingrat que, al sonar en sos llavis
per estranya regió l'accent natiu, no plora,
que, al pensar en sos llars, no es consum ni s'enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!
En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quan del mugró matern la dolça llet bevia;
en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.
Ix, doncs, per a expressar l'afecte més sagrat
que puga d'home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.
Bonaventura Carles Aribau."La Pàtria".
Publicat a:" El Vapor". 1833.
2.1. El poema es pot dividir en dues parts, una estrofa d'enllaç entre elles i una conclusió final. Especifica les estrofes que corresponen a cadascun d'aquests quatre apartats (fixa't en els quatre títols possibles que figuren a 2.2).
primera part- 1,2 vers
estrofa d'enllaç- 3 vers
segona part- 4, 5 vers
conclusió final - 6 vers
2.2. Tria, d'entre els que trobaràs a continuació, el títol més adient per a cada apartat del poema:
a) la llengua es la patria.-1,2,3 vers
b)alavansa a la llengua .-4 vers
c) el patro .-5 vers
d) l’adeu ila enyorança a la patria .-6 vers
3. Quins elements i temes propis del Romanticisme i de la Renaixença apareixen en el poema.
el poema parla de la pàtria que es un element propi de la reinaxença.
Romaticisme l’autor deixa que els seus sentiment escrigin lobra.
4. Per què creus que "La pàtria" es considera símbol de l'inici de la Renaixença.
elogia la llengua catalana0, la seva terra,on va neixer.
la Reinaxença es la recuperació de la llengua catalana.
FERRAN POLO TORRES
dijous, 21 de gener del 2010
15. Escriu les raons principals amb les quals oller argumenta perque escriu en català
Per retratar fidelment la societat catalana contemporiania ba adoptar el catala com a llengua exclusiva de la seva obra per consell dels critics Josep yxart i Joan sarda.
16 Digues quina es la técnica propia del Realisme que mes hi destaca.
Objetibisme narratiu on l’autor cedeix la veu a un narrador omniscient i moltes descripcions minucioses que contribueixen a crear una imatge de la realitat.
17.
Escriu una narracio breu de carácter realista naturalista.
El senyor Pere era un home d’uns cinquanta anys, no molt alt ,tenia quatre pels mal possats al cap, sempre duia unes ulleres de pasta molt grosses que li donaben un aire de sofistificacio que perdia quan començaba a parlar ja que utilitzaba una serie d’improperis que per a un politic com ell no era una bona publicitat. En aquell temps la carrera politica del senyor Pere estava passant uns greus problemes per unes acusacions de fraud que ell negaba. Arribant la nit El señor Pere va creuar la cantonada poc iluminada on feia pudor a carn pudrida i on havia mes d’un cigarret.Va entrar al club Midnigt era un lloc de mala mort, un edifici gris que era ilminat per un polsagos cartell lluminos. Dins del club passant una porta grosa de fusta vella que donava a dins del club on hi havia una barra de bar decorada amb moltes senalefes i plena d’ampolles d’alchol, l’ambient era depriment quatre homes en una taula rodona prenet whisky esperaben al señor Pere.
manel vilchez
Per retratar fidelment la societat catalana contemporiania ba adoptar el catala com a llengua exclusiva de la seva obra per consell dels critics Josep yxart i Joan sarda.
16 Digues quina es la técnica propia del Realisme que mes hi destaca.
Objetibisme narratiu on l’autor cedeix la veu a un narrador omniscient i moltes descripcions minucioses que contribueixen a crear una imatge de la realitat.
17.
Escriu una narracio breu de carácter realista naturalista.
El senyor Pere era un home d’uns cinquanta anys, no molt alt ,tenia quatre pels mal possats al cap, sempre duia unes ulleres de pasta molt grosses que li donaben un aire de sofistificacio que perdia quan començaba a parlar ja que utilitzaba una serie d’improperis que per a un politic com ell no era una bona publicitat. En aquell temps la carrera politica del senyor Pere estava passant uns greus problemes per unes acusacions de fraud que ell negaba. Arribant la nit El señor Pere va creuar la cantonada poc iluminada on feia pudor a carn pudrida i on havia mes d’un cigarret.Va entrar al club Midnigt era un lloc de mala mort, un edifici gris que era ilminat per un polsagos cartell lluminos. Dins del club passant una porta grosa de fusta vella que donava a dins del club on hi havia una barra de bar decorada amb moltes senalefes i plena d’ampolles d’alchol, l’ambient era depriment quatre homes en una taula rodona prenet whisky esperaben al señor Pere.
manel vilchez
9.Senyala quin topic literari és emprat en les tres primeres estrofes
Jo crec que usa les dues a la vegada perque es pregunta on son pero tanbe les esta describint.
10.Explica les comparacions que verdaguer empra per a descriure aquests fets i elements del paisatge: la desaparició dels cants dels monjos la pervivencia dels dos campanars els roures i les masies.
El monjos la comparacio d’un cos sense anima. El campanars amb un astre que en canigo no s’encendra mai mes.
11. Comenta les dues metafores que parlen de les ruines del campanars
Caigueren les imatges d’alabastre i s’apaga la llàntia. Es refereix al fet de que ja no hi ha res i com ban caure en l’oblit.
12 esmenta dos exemples d’ hiperbaton i analitza ‘ls
Com dos gegants els campanars
Omplies aquelles valls
14 Quina de les quatre caracteristiques de la poesia de verdaguer creus que te mes rellevancia en aquest fragment de los dos campanars ?
Enyorança i atracció per la natura
manel vilchez
Jo crec que usa les dues a la vegada perque es pregunta on son pero tanbe les esta describint.
10.Explica les comparacions que verdaguer empra per a descriure aquests fets i elements del paisatge: la desaparició dels cants dels monjos la pervivencia dels dos campanars els roures i les masies.
El monjos la comparacio d’un cos sense anima. El campanars amb un astre que en canigo no s’encendra mai mes.
11. Comenta les dues metafores que parlen de les ruines del campanars
Caigueren les imatges d’alabastre i s’apaga la llàntia. Es refereix al fet de que ja no hi ha res i com ban caure en l’oblit.
12 esmenta dos exemples d’ hiperbaton i analitza ‘ls
Com dos gegants els campanars
Omplies aquelles valls
14 Quina de les quatre caracteristiques de la poesia de verdaguer creus que te mes rellevancia en aquest fragment de los dos campanars ?
Enyorança i atracció per la natura
manel vilchez
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
